Estudis Altafullencs 33 es va publicar al 2009, i va participar entre d’altres, del Sr. Jordi Suñé Morales.
Els Estudis Altafullencs 33 es van publicar al 2009, però els seus inicis daten de 1977. Els Estudis Altafullencs es publiquen anualment amb un contingut molt variat, amb diferents articles d’autors i fan referència a temes d’història, art, literatura, geografia i patrimoni, entre d’altres. Sempre tenint relació amb Altafulla i el Baix Gaià.
ÍNDEX Estudis Altafullencs 33
Lluís Brulles Enériz
Un president de la Diputació de Tarragona, fill d’Altafulla.
Francesc Blanc Canyelles
Els dos ajuntaments del “III año Triunfal”, “Año de la Victoria”. L’oblit, la mort i la persecució als republicans altafullencs.
Joan Carnicer Torrent
A l’entorn de les bruixes d’Altafulla: Va existir la Xoixeta?
Narcís Carulla Gratacòs i David Albalat Vázquez
Itineraris geològics per Tamarit, La Mora i el Mèdol.
Jordi Moran Clanxet
El ball de la vídua Judit.
Maria Noguera figueras
Plantes d’Altafulla (3).
Jordi Suñé Morales
L’embassament del Gaià, un projecte que ve de lluny.
Antònia Coscojuela Dieste
Pregó de Festa Major de Sant Martí 2008. 11 de novembre.
Extracte
[…]
La captació de l’aigua del Gaià és tan, antiga que es fa difícil precisar-ne l’inici. Així, per exemple, coneixem amb forca detall les construccions romanes que portaven l’aigua del Gaià fins la mateixa ciutat de Tàrraco.
En aquest article trobarem els intents de construir el pantà que hem localitzat a partir de 1898. Va ser aquest any quan es va redactar un projecte amb l’objectiu d’abastir d’aigua Reus i altres pobles. Segons la premsa, va ser una iniciativa del llavors regidor republicà de I’ajuntament de Reus, Julià Nogués. Nogués va aconseguir que I’ajuntament reusenc fes diverses gestions per aconseguir la construcció de l’embassament. Fins i tot, es van arribar a fer diversos-viatges a la conca del Gaià i a Madrid. A la capital espanyola es va nomenar una comissió tècnica sota la direcció d’un enginyer anomenat Úbeda. Aquest enginyer es va traslladar al Gaià a fer els estudis pertinents.
Les conclusions a les que va arribar van ser que el pantà era favorable per a
Reus però que era de difícil construcció perquè es tractaven de terrenys molt permeables. Llavors van continuar els estudis però els regants del Gaià es
queixaren al govern perquè creien que el projecte els provocaria perjudicis.
En aquell moment l’Ajuntament va desistir definitivament.
[…]
Jordi Suñé Morales
L’embassament del Gaià, un projecte que ve de lluny.
Més informació
Pot trobar totes les entregues a la nostra secció de Publicacions del Estudis Altafullencs de la nostra web o et pots descarregar la publicació a l’Altapèdia al següent enllaç:
Deixa un comentari
Heu d’iniciar la sessió per escriure un comentari.