La Tartrana 34, recull de coses nostres. Publicat al juliol-setembre de 1985. El Carro i el carreter a Altafulla (petit esbós).
El carro i el carreter a Altafulla (petit esbós).
Autor: Jaume Balaguer Rimbau
[…]
El carreter, que no s’ha de confondre amb la persona que condueix carros (el que diríem transportista), és qui fa carros, és l’ofici de construir aquests vehicles.
El carreter és considerat com un menestral, del que es deia abans «té ofici», o sia, no vivia directament de la terra, com podia ser el pagès. El carreter viu d’un treball manual, malgrat que últimament hagués introduït la màquina de serrar i treballar la fusta.A diferència del pagès, el carreter feia una feina que requeria traça, tècnica, una preparació, i en la qual no era un productor directe d’un be. Era un fabricant, un artesà. El treball de carreter comportava un procès de muntatge ben preparat, i que calia fer amb ordre. El procès de construcció d’un carro durava unes tres setmanes -28 jornals-. El treball de carreter ha estat reemplaçat per les modernes fàbriques de tractors i de cotxes, però no per això s’ha d’oblidar que, en el seu temps, tingué la seva importància.
[…]
Disposeu de la versió descarregable de la Tartrana 34 a l’Altapèdia (enllaç a la part inferior de l’article)
La Tartrana del Centre d’Estudis d’Altafulla
La Tartrana eren publicacions del Centre d’estudis d’Altafulla, que fins al 1983 es realitzaven mitjançant la màquina d’escriure. És al número 25, corresponent al gener de 1984, que veiem la primera Tartrana amb fotografies i editada amb una estructura de diari.
Dues són les etapes de La Tartrana. Del 1979 amb el número 1 fins al novembre de 1982 és la primera etapa. Al gener de 1983 amb el número 20 comença la segona etapa, que arriba fins el número 35 al novembre de 1985.
Si trobes interessant l’article, pots veure tots els articles sobre la Tartrana al directori de publicacions.
Més informació
Deixa un comentari
Heu d’iniciar la sessió per escriure un comentari.