Estudis Altafullencs 40 es va publicar al 2016, i va participar entre d’altres el Sr.
Antoni Virgili i Colet amb un article sobre la Virgili (La Riera de Gaià), vuit-cents anys enrere.
Els Estudis Altafullencs 40 es van publicar al 2016, però els seus inicis daten de 1977. Els Estudis Altafullencs es publiquen anualment amb un contingut molt variat, amb diferents articles d’autors i fan referència a temes d’història, art, literatura, geografia i patrimoni, entre d’altres. Sempre tenint relació amb Altafulla i el Baix Gaià.
ÍNDEX Estudis Altafullencs 40
Antoni Virgili i Colet.
Virgili.(La Riera de Gaia), vuit-cents anys enrere. Tribut a Bigas Luna (In Memoriam)
Josep M. Sanet i Jové.
Joan Baptista Canyelles i Bosquets, capità de la Carrera d’Amèrica de la matrícula de Torredembarra (1749-1809).
Maria Teresa i Jaume Balaguer i Rimbau.
Entorn d’unes eines.
Salvador-J Rovira i Gómez
Altafulla al dietari de Francesc de Paula Yxart i Vives (1865-1867).
Francesc Blanch i Cañellas
Els orígens dels altafullencs del segle XX: 1900-1904 vs. 1970-1984.
Antoni Pons i Gatell.
Altafullencs i montbrionencs a l’Arxiu de l’Illa Ellis a Nova York: els germens Gatell Marquès en transit cap a Guatemala i Cuba.
Maria Cruz Sánchez Dalmau i Rovira.
Obra poètica de Francisco Dalmau Rovira.
Maria Porter i Moix
Una carta de Pere Bosch Gimpera.
Ricard Ramon i Sumoy
Revolució, crisi i recomposició del poder: Els tres primes anys de la guerra civil a la Riera de Gaià.
Lluís Brullas i Eneriz
La barca de ”Macgiver”.
Maria Noguera i Figueras.
Plantes d’Altafulla (8).
Carme Vives i Relats
Pregó de la Festa Major 2015.
Ricard Ramon i Sumoy
El nostre cinema Paradís als inicis del cinema als pobles del Tarragonès.
Salvador –J Rovira i Gómez
Antoni de Martí i Franquès, el savi català.
Vuitè índex dels Estudis Altafullencs (núm. 36 a 40).
Extracte
[…]
Ja fa uns quants anys, en Bigas Luna va fer cap a Salomó. Recordo que algú m’havia dit que ja feia visites esporàdiques des d’abans, per anar al restaurant Ca la Roser (demostrava tenir bon gust). Sigui com sigui, en Bigas va comprar la casa coneguda
com Ca les Màquines, on havien viscut el Roberto i la Rosa (de les Màquines, és clar). La presència d’en Bigas a Salomó era esporàdica i fugaç, i va vendre Ca les Màquines.
En Bigas i la seva muller s’havien instal·lat a Virgili, aquest petit nucli enturonat —d’olor i sabor a ranci, com el bon vi de bóta— situat just a sobre la cruïlla d’on arrenca la carretera que porta a Torredembarra. I, el que té l’embruix de la terra, en Bigas Luna s’identificava com Bigas de Virgili. En Bigas, malgrat desprendre’s de Ca les Màquines, mai no va perdre el contacte amb Salomó, on va adquirir dues finques rústegues: una, coneguda com la “Granja del Quico”, i l’altra, unes parades que el “Feíco” tenia a la partida del Barranc, just al costat del tros del Victorino. És justament a Salomó, en aquestes finques, on convergiren dues de les grans passions d’en Bigas Luna: el cinema i la terra.
[…]
Antoni Virgili i Colet.
Virgili.(La Riera de Gaia), vuit-cents anys enrere. Tribut a Bigas Luna (In Memoriam)
Més informació
Pot trobar totes les entregues a la nostra secció de Publicacions del Estudis Altafullencs de la nostra web o et pots descarregar la publicació a l’Altapèdia al següent enllaç:
Deixa un comentari
Heu d’iniciar la sessió per escriure un comentari.